Fotodiari
MNAC. Barcelona, abril 2019. Bilbao, gener 2019.
París, juny de 2019.
Polònia, agost de 2017.
París, juny 2019. València, març 2019.
Berlín, octubre 2018. El Louvre, París, juny 2019.
Barcelona, març 2018. Vagó de metro a Berlín, octubre 2018.
Pingüins a Santander, abril 2018. Sant Jordi a Lleida, abril 2018.
Oficina de Turismo. Santander, abril 2018. Shakespeare&Company, París, juny 2019.
Superfície del volcà Etna, Sicilia, juliol 2015. Vila Joana, casa de Jacint Verdaguer, gener 2020.
Segons la Malena, jo. Segons algun escriptor obscur, tots nosaltres.
Cap dels dos no és de plàstic.
La meva magdalena particular, Barcelona juny 2021. Nec mora nec requies. Tàrraco, juny 2021.
Dresden, agost 2021. Weimar, agost 2021
Museu de la Bauhaus, agost 2021
Església d'Erfurt, agost 2021. Pom de casa de Goethe, agost 2021
Weimar, agost 2021. Tolosa, gener 2022.
Barcelona, claustre de la Universitat, abril 2022.
Teatre Nacional, Barcelona, abril 2022. Turner, Barcelona, juny 2022.
Weimar, juliol 2022
Munic, juliol 2022. Praga, juliol 2022
Casa Museu Grazia Deledda, Sardenya, agost 2022.
Jo agafant coses durant el 2021.
Infern, Purgatori i Paradís.
Reflexos diversos de llum durant la tardor del 2021.
La Sabateria, Lleida, desembre 2022. Roda de Berà, octubre 2022
Roda de Berà, octubre 2022.
Villon, Ballade des pendus. Madeleines... evidentment.
Juliol de 2022. Flors al llindar d'un dolmen.
MNAC, Barcelona, desembre de 2022. IVAM, València, desembre de 2022.
Combray al Museu de Belles Arts i el metro de València, desembre de 2022.
Una mica de Proust i una mica de Poe a Edimburg, febrer de 2023.
El Manel és bo en karate (trobat a l'estació de Diagonal) i una companyia freqüent en una façana modernista. Barcelona, primavera de 2023.
Vacances de primavera i una cita de Manyaga, de Dostoievski. Barcelona, abril, 2023.
Un generós gelat de gerds (al·literació no buscada) del Foix de Sarrià i el Monestir de Pedralbes. Barcelona, agost 2023.
Beatus ille aquells que saben com de privilegiada i rara és la vista d'aquesta porta oberta.
És la mateixa sensació que encertar els dards a la diana... Barcelona i Alemanya, juliol i agost del 2023.
El petit i entranyable parc temàtic que hi ha a la casa natal de Karl Marx. El semàfor que cal creuar per entrar-hi està deguament ambientat. Trèveris, agost del 2023.
Dues ressonàncies literàries: Marc Aureli i Marcel Proust. Trèveris, agost del 2023.
Encara més ressonàncies, pel cas d'una tardor barcelonina: unes de santes (obviem l'evidència comercial de la marca) a Passeig de Gràcia i unes altres de més brochianes al Departure Coffe. Octubre del 2023.
L'imperi del daurat. Ravenna, octubre del 2023.
Fonteta, Girona, gener del 2024.
Estampes de ressons homèrics a Atenes, febrer del 2024.
Campanes i capitells policromats a Roda d'Isàvena, febrer del 2024.
El blanc i el blau com un miracle. Sitges, març del 2024.
Alguna cosa emana dels dolls de blau. Sitges, març del 2024.
Vivim en una intermitència d'obertures (les de les portes, les de les finestres) i tancaments (sostres, terres) Sitges, març del 2024.
Proliferació de campanes (sense batall) i floracions del marbre (misteris) a la Seu. Lleida, març del 2024.
Exercici espiritual de Juliana Morell. Palau de Pedralbes, Barcelona, abril del 2024.
L'essència romana: Fellini i Pasolini. Roma Termini, abril del 2024.
L'únic mitreu possible i una font subterrània de desitjos, potser igualment soterranis.
Roma, abril del 2024.
Mosaics i pintures de Pompeia: el submergit i la nimfa. Nàpols, abril del 2024.
Bernini: la delicadesa del detall i la determinació de la visió. Roma, Sant Jordi del 2024.
