.1. La dona justa, Sándor Marai
La meva gran troballa d'aquest 2018. Un llibre preciós, narrat com un calidoscopi, amb un llenguatge meravellós i una història que, si bé no és res de l'altre món, t'absorbeix irremeiablement. Una de les grans joies de la literatura universal, diuen, i ben merescut que té aquest títol.
La meva gran troballa d'aquest 2018. Un llibre preciós, narrat com un calidoscopi, amb un llenguatge meravellós i una història que, si bé no és res de l'altre món, t'absorbeix irremeiablement. Una de les grans joies de la literatura universal, diuen, i ben merescut que té aquest títol.
.2. Un esbòs del passat, Virginia Woolf
La Woolf sempre ha estat una de les meves debilitats. Tot el que escrivia aquesta dona és or. Aquest any m'he decidit a aprofundir-hi, i, debantant-me entre Els anys i aquesta novel·la, he decidit incloure Un esbòs del passat. Per què? Precisament perquè és en un esbòs on Woolf ens demostra el seu talent. Sols en un esbòs és capaç de fer el que molts no podrien fer en una novel·la enllestida.
.3. La impaciència del cor, Stefan Zweig
Zweig ha estat un dels altres noms que han gemmat aquest any. Por, Novel·la dels escacs, Memories d'un europeu... Però trio aquesta obra per la peculiar història i per el tema tant encertat, tractat amb una delicadesa molt peculiar. Les traduccions al català són crème de la crème, també.
Zweig ha estat un dels altres noms que han gemmat aquest any. Por, Novel·la dels escacs, Memories d'un europeu... Però trio aquesta obra per la peculiar història i per el tema tant encertat, tractat amb una delicadesa molt peculiar. Les traduccions al català són crème de la crème, també.
.4. Effi Briest, Theodor Fontaine
La Emma Bovary, la Anna Karenina o la Ana Ozores de Alemania. Una voz del realismo literario bastante más desconocida para el público general que sus contemporáneos, pero igualmente brillante, bella y, añadiría, personalmente mucho más dinámica y sin pelos en la lengua. Merece mucho la pena conocer a Effi. Y aunque podemos pensar que estas damas, vista una, vista todas, Effi tiene una fuerza interior sorprendente y mucho más rompedora con la sociedad.
.5. La conjura de los necios, John Kennedy Toole
El libro que más me ha hecho reír. Agudo, lleno de una crítica que, como garfio, ataca en el punto donde más le duele a la sociedad americana. Aún hoy en día podemos encontrar visos de vigencia en los diálogos desternillantes y llenos de vitalidad de este malogrado autor. Una obra singular y que, sin pretenderlo, nos hace replantearnos muchas cosas.
La Emma Bovary, la Anna Karenina o la Ana Ozores de Alemania. Una voz del realismo literario bastante más desconocida para el público general que sus contemporáneos, pero igualmente brillante, bella y, añadiría, personalmente mucho más dinámica y sin pelos en la lengua. Merece mucho la pena conocer a Effi. Y aunque podemos pensar que estas damas, vista una, vista todas, Effi tiene una fuerza interior sorprendente y mucho más rompedora con la sociedad.
.5. La conjura de los necios, John Kennedy Toole
El libro que más me ha hecho reír. Agudo, lleno de una crítica que, como garfio, ataca en el punto donde más le duele a la sociedad americana. Aún hoy en día podemos encontrar visos de vigencia en los diálogos desternillantes y llenos de vitalidad de este malogrado autor. Una obra singular y que, sin pretenderlo, nos hace replantearnos muchas cosas.
.1. Frantz. Blanc i negre i pura emoción. Una història esplèndida explicada amb una sensibilitat única.
.2. Radiator. La bellesa de les petites coses, la vida quotidiana com a extraordinària. La rutina i la vellesa com l'apocalipsis de les convencions i la catarsis d'una família.
.3. La gata sobre el tejado de zinc. Els clàssics mai fallen. Ni Elisabeth Taylor. Ni Tenessee Williams. Ni els gats (?).
.2. Radiator. La bellesa de les petites coses, la vida quotidiana com a extraordinària. La rutina i la vellesa com l'apocalipsis de les convencions i la catarsis d'una família.
.3. La gata sobre el tejado de zinc. Els clàssics mai fallen. Ni Elisabeth Taylor. Ni Tenessee Williams. Ni els gats (?).
0 comentaris