Millors lectures 2019

.2. Revolta, Josep Pous i Pagès. Un gran descobriment. Quan creia que aquest autor sols havia escrit La vida d'en Jordi Fraginals, se m'apareix amb aquest llibre tan modern, tan apassionat i tan adequat pel que hem viscut aquests últims mesos.

.3. Les hores detingudes, Ramon Solsona. Una gran descoberta. El dolor d'una mort prematura (no ho són totes?) i la delicadesa lírica amb què l'autor tracta el monòleg fan d'aquesta lectura tota una experiència en tots els sentits.

.4. Relojes en la habitación de mi madre, Tanja Stupar-Trifunović. He hagut de buscar el nom nou vegades com a mínim. Però és que és un llibre que mereix aquest respecte. També és un experiment literari estrany i, per tant, fascinant. La poesia que teixeix aquesta història la fa molt especial. Molt.

.5. La veritable vida d'en Sebastian Knight, Vladimir Nabokov. Nabokov és Lolita. Però també és aquest llibre, tal vegada no tan conegut, però una meravellosa pseudo-biografia plena de lliçons de vida. El protagonista viu la frustració de no poder copsar la personalitat del seu germanastre, que se li fa escàpol, es nega a ser rastrejat. Un Nabokov directe al cor.

.6. Eva, Carles Soldevila. Un autor poc reivindicat, però que em sorprengué pel seu tractament de la dona d'una manera tan actual en una època que sembla llunyana. Una història molt atrevida, amb un gran ritme i una gran protagonista.

.7. El xal, Cynthia Ozick. Un llibre del qual no esperava gran cosa, però que estotja una singular història narrada amb una tendresa a mig camí de la crueltat. El poder de la memòria, de les herències i dels records.



.8. Pedro Páramo, Juan Rulfo. Un experiment literari que descol·loca el lector, el torna a col·locar i l'atrapa. Impossible de sortir-ne: hi ha tot un univers contingut en cada una de les frases. Màgia fosca.

.9. Tema de l'adéu, Milo de Angelis. Poesia, però no podia no incloure'l. Perquè és un llibre que arriba al fons de tot, que remou tot allò que significa viure en l'absència d'algú. Que parla d'on viuen aquells que han mort, que construeix un espai per cosir les ferides, per a deixar que cicatritzin. Mai guareixen, però la literatura és bon cataplasma. "Arreu he estimat amb l'adéu", diu Milo de Angelis. I no cal res més per entedre de què parla.

.10. Enoch Soames, Max Beeholm. Una brevíssima joia que es llegeix en un tarda i deixa un gust que s'assaboreix durant dies. Curiosa història metaliterària, plena de clucs d'ull i una situació divertida, però que sap tocar la corda adequada com per a ser recordada.

Pel que fa al cinema: 

.1. The Homesman. Una pel·lícula de l'oest, però amb un toc agredolç i molta realitat crua. Trista i maca alhora. 

.2. Doce hombres sin piedad. Clàssic del cinema, una pel·lícula que brolla sols amb diàlegs, intel·ligentíssima. Classe d'oratòria en blanc i negre. 

.3. La caza de Thomas Vittenberg. En una època com la nostra, aquesta pel·lícula sembla premonitòria. Un dilema moral que et tenalla fins ben acabada la pel·lícula. 

.4. La chica del tambor. Una minisèrie intensa i amb un trasfons polític molt interessant. Encara que l'estètica també captiva: només per l'escena del Partenó amb la Florence Pugh amb el vestit groc, crec que tots els capítols estan justificats.

.5. Down by the law. No sé com hi vaig arribar, però és una pel·lícula molt curiosa i peculiar que paga la pena. Una raresa encisadora.

.6. Stranger than paradise. Una pel·lícula també molt singular, però nostàlgica i entranyable.

.7. La caída del imperio americano. Divertida, crítica i crec que sols el títol ja mereix algun premi.

.8. Mi obra maestra. Argentins de la tercera edat, art modern i una estafa. Et deixa el cor estovat. 

.9. Médicis: Masters of Florence (T2, T3). Sèrie gaudible a nivells màxims: acció a dosis mesurades, política (POLÍTICA), molt Renaixement i molta Florència.

.10. Riviera. Intriga, luxe, famílies amb secrets i paisatges preciosos. A vegades, hom no li demana res més a una sèrie que això.